Actualitat

El mercat de plats precuinats a França

pre cooked food bin 274x300

A ITC, a més de realitzar estudis sobre el seu sector empresarial l’ajudem a seleccionar els mercats objectiu més aconsellables per a la seva activitat exportadora.

Dades generals i tendència del mercat

El mercat total dels plats precuinats a França representa prop de 3.300 milions d’euros.

Dins el gran mercat de plats precuinats, trobem  una àmplia categoria dels plats envasats en atmosfera protectora, on també ubiquem la categoria dels plats deshidratats.

Les vendes de plats precuinats envasats en atmosfera protectora van experimentar una tendència negativa el 2013, el que es pot explicar en el context de la crisi econòmica i la tornada a l’alimentació feta a casa. No obstant això, de totes les categories analitzades, l’única que està a l’alça, amb un 12,6%, és la de plats deshidratats que va suposar, el 2014, el valor de 40 mln d’euros.

Vendes dels plats precuinats envasats en atmosfera protectora (plats appertisés) el 2013 – evolució en volum i valor entre el 2012/13

  Facturació en mln EUR Evolució valor Volum en milers d’unitats Evolució volum
Plats precuinats 751,0 -3,2%
Plats francesos 329,9 -2,1% 80 656 -3,8%
Plats del món 149,1 -4,1% 17 963 -3,7%
Plats a base de pasta 92,9 -11,0% 41 501 -11,8%
Plats exòtics 110,8 -2,4% 22 979 -5,0%
Plats deshidratats 40,4 12,6% 3 687 8,1%
Entrants 27,8 -5,5% 1 783 -6,5%

*Hipermercats i supermercats, mitja anual total el 25/08/2013

Cal afegir també que França importa més de 500 mln d’EUR en plats preparats i que Espanya és el seu cinquè proveïdor amb gairebé 38.000 mln d’euros exportats (6,72% de les importacions totals d’aquesta categoria). Les primeres quatre places les ocupen Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Holanda.

 Estructura del mercat

La grandària de les empreses del sector de plats precuinats a França és molt variable. Hi ha moltes empreses regionals que fabriquen plats típics de la zona. La casa Fleury Michon és líder en el mercat de plats precuinats individuals pel que fa a la quota acumulada, segons IRI (Information Resources, Inc.). El segon més gran és el grup LDC amb les marques Marie i Traditions d’Asie (grup d’empreses número u en la categoria dels plats asiàtics). Quant als plats precuinats envasats en atmosfera protectora, aquests representen més de la meitat de tots els plats preparats venuts en Grans i Mitjanes Superfícies a França. Aquest sector en concret està dominat pel grup CCA (Financière Turenne-Lafayette) i les seves marques William Saurin i Garbit. Cofigeo amb les seves marques Raynal, Roquelaure et Zapetti és el número dos del sector a França.

Tendència del mercat

En els últims 15-20 anys, el mercat francès va seguir les tendències mundials de demanda i comportament del consumidor. En aquest període, es va observar: una menor dedicació a la cuina tradicional i major en l’oci i el temps lliure (el que també té a veure amb la major inserció de les dones en el món laboral i per tant falta de temps per a cuinar); el fet de menjar cada vegada més en el lloc de treball; el interès en els plats “exòtics” tipus lasanya, raviolis, paella… que segueixen figurant entre dels plats preferits dels francesos.

No obstant això, segons un estudi irlandès, els europeus han modificat dràsticament els seus comportaments alimentaris en els últims 10 anys: el 2013 només un 48% dels enquestats declaraven consumir plats preparats contra el 62% del 2005. A això podem sumar la tendència de menjar sa i BIO, i a la tornada a la cuina casolana, cosa que està promoguda per una sèrie de publicacions i populars programes televisius.

Per contra i tal i com indica la taula anterior, la categoria dels plats deshidratats i liofilitzats segueix creixent, la qual cosa també es justifica per un fort creixement d’aquesta categoria entre els esportistes, tal i com demostra el desenvolupament de la marca pròpia de la cadena Decathlon.

Distribució i centrals de compra

En l’actualitat, dins de l’àmbit de la distribució alimentària, el mercat està dominat principalment pels grans grups de distribució (hipermercats supermercats) i, en menor mesura, per les botigues hard discount.

Conseqüentment, la distribució alimentària a França està concentrada en set grans grups de distribució: Carrefour, Auchan, Leclerc, Casino, Intermarché, Système O i Cora. Addicionalment, cal destacar la important i creixent presència de les botigues hard discount d’origen alemany Lidl, Aldi i Norma.

El paper de les centrals de compres a la distribució alimentària és molt rellevant i aquestes han anat adquirint cada vegada més importància. Les seves principals funcions consisteixen en l’estudi dels productes, la recerca de proveïdors i la negociació de les condicions de compra. A França, hi ha algunes centrals de compres que proveeixen supermercats i hipermercats atenent el criteri de la regionalitat; d’aquesta manera, passa sovint que establiments de diferents cadenes són abastits per una mateixa central regional.

Cada central de compra negocia l’adquisició de totes o part de les referències d’una o diverses cadenes. Cada cadena o central té el seu propi procediment de compra. En general, el sistema de compres té tres fases: reconeixement del proveïdor, referències del producte i la concreció de la comanda. La mitjana d’ajornament del pagament a proveïdors és de 60 dies, més llarg que al Regne Unit o Alemanya però més curt que a Itàlia o Espanya.

Possibles barreres d’entrada al mercat francès

Pel que fa a les barreres comercials i aranzelàries, en tractar d’exportar dins de la Unió Europea, per la qual cosa no hi ha barreres pròpiament dites (quotes, aranzels, etc.). No obstant això, sí que es pot afirmar que hi ha una sèrie de peculiaritats que actuen com a obstacle d’entrada per a les empreses espanyoles interessades a penetrar en el mercat francès.

Entre aquestes barreres, podem destacar els següents elements:

  • Dificultat de desplaçament dels proveïdors existents.
  • Rigor en el compliment de les exigències que requereix el mercat.
  • Utilització dels mitjans de pagament més estesos a França: el xec (per a operacions interiors) i la transferència bancària (60 dies per a transaccions internacionals).
  • Ocupació de la llengua francesa en la comunicació: a l’hora d’establir relacions comercials amb empreses, comunicar-se en francès aporta un avantatge estratègic important.
  • Desenvolupament i publicació de catàlegs en francès.
  • Elevat nivell d’informació dels compradors francesos: Aquests es troben al corrent de les noves tendències del sector i tenen un bon coneixement de l’oferta nacional i fins i tot estrangera.
  • Rellevància de la logística del transport
  • Identificar, seleccionar i ocupar nínxols de mercat: El mercat francès és un mercat madur i saturat; és a dir, hi ha una enorme competència i oferta d’aliments preparats.

Recomanem tenir aquests factors en compte a l’hora de preparar la seva estratègia comercial per a l’entrada al mercat francès.

Cal destacar que França és el país pioner pel que fa al mercat MDD (marca blanca) i en molts casos les empreses estrangeres tenen l’entrada més fàcil a través d’aquest canal, tan fortament desenvolupat a la Gran Distribució francesa. Òbviament, a l’empresa espanyola se li va demanar el compliment amb les normes de qualitat vigents, l’adaptació a la recepta i al packaging del client, però, d’altra banda, el fet d’entrar pel canal MDD significa un estalvi importantíssim a nivell de màrqueting i promoció, que van a càrrec del client.

En el tema del packaging, en qualsevol cas, cal subratllar que aquest ha d’estar adaptat no només a les normatives de la UE, si no també a les estrictes normatives del mercat francès referents a l’idioma (Llei Toubon).

Fires d’interès :

SIAL–    Salon International de l’Agroalimentaire, www.sialparis.fr

Salon International de l’Agriculture, http://www.salon-agriculture.com/

MDD Expo http://www.mdd-expo.com/

Fonts:

Étude du secteur des plats cuisinés appertisés, Observatoire de la Qualité de l’Alimentation, 2010

Les plats cuisinés, Master Agroalimentaire, Université de Lille 2010-11

Fabrication de plats préparés, Panorama des Industries Agroalimentaires, éd. 2014