Actualitat

Exportar o no exportar

Decidir exportar Salvador Devant. pet 300x267

Muchas de las cuestiones que aún se plantean las empresas españolas es si están en condiciones de exportar y en como deben hacerlo.

Considero que la meva empresa està en condicions d’exportar? Com puc saber-ho? Quins riscos entranya l’exportació? Quins riscos pot tenir no exportar? Per on començo? A quins països? Per què exportar quan encara ens queda tant mercat domèstic al que vendre?

Tant si s’ha formulat en alguna ocasió aquestes preguntes com si no, intentaré llençar una mica de llum sobre el tema. Òbviament, la meva opinió és que no únicament qualsevol empresa pot exportar, si no que ha de començar tant aviat com pugui si encara no ho ha fet.

És un fet que les empreses que abans de la crisis estaven exportant, han pogut suportar millor el pas de la recessió econòmica. El motiu és molt clar, quan tens diversificades les vendes en varis països, les fluctuacions es compensen les unes amb les altres.

Tota empresa que surt a l’exterior, té la necessitat de competir en un mercat altament professionalitzat, en la que la màxima és la transmissió de valor als clients. Això empeny a les empreses a millorar processos, qualitats, productivitat, competències, etc. Per tant, tota la organització millora, gràcies a que va adquirint el que anomenem  cultura exportadora. Aquest mateix fenomen fa que les empreses prenguin el pols real del mercat, estant al dia de les últimes novetats del sector, tendències i desenvolupament tecnològics, aconseguint així una visió molt realista de la situació real actual de l’empresa i els seus productes respecte la competència i preferència dels clients.

En nombroses ocasions, quan pregunto a les empreses per què no estan exportant em contesten alguna cosa semblant a: “si encara no hem donat cobertura geogràfica venent a tot el país, per què hem d’exportar i complicar-nos la vida…?. Ho respecto, però no ho comparteixo. Avui, els clients no són una massa uniforme de persones que viuen totes en un mateix lloc, els clients s’han concentrat en bosses, més o menys grans, de consumidors i usuaris alineats per unes característiques en comú, fragmentats per quasi tot el planeta. No comprendre això és extremadament limitant per el desenvolupament d’una empresa. Ha arribat el moment de deixar de distingir entre el mercat domèstic i el mercat internacional, per passar a una visió de quins són els meus clients i on estan?

És complicat exportar? Jo respondria… Li està sent complicat suportar l’empresa venent únicament a l’Estat? Pot realment, de forma responsable assumir aquest risc? Lògicament, exportar és reptador, però també ho és competir en un mercat domèstic, limitat i limitant que no va recuperarà la seva forma anterior mai més. Quan “passi la crisis” ja res serà igual. Molts creuen que quan l’economia torni a repuntar, els seus problemes hauran acabat, el que no saben és que el mercat que coneixien ja no serà el mateix.

Canviar i evolucionar és dur, però més dur és arriscar-se a desaparèixer.

Fins aviat i bona venda!