Actualitat

La Industria del tèxtil a França es reinventa: el teixit tècnic

teixit tecnic a França bin 300x200

La indústria tèxtil a França continua evolucionant i oferint a les empreses espanyoles importants oportunitats comercials.

A França, la indústria del tèxtil i de la roba i complements ha estat creada en gran mesura per la petita i mitjana empresa. Històricament, la indústria tèxtil va tenir un paper clau en les revolucions industrials dels segles XIX i XX. Avui en dia, però, aquest sector està experimentant un important declivi a tot Europa. Enfront a la competència estrangera, el procés de producció de la indústria tèxtil ha sofert una transformació radical: el disseny, la innovació, la personalització i la comercialització han anat guanyant terreny en la producció. Les indústries tèxtils ara necessiten personal més qualificat, capaç de canviar i d’adaptar-se ràpidament als nous processos i equips de producció per tal de dissenyar productes cada vegada més tècnics.

Tot i la situació complexa, França es manté com la tercera força de la indústria tèxtil a Europa per darrera d’Itàlia i Alemanya, amb un volum de negoci del 12% i un 10% d’ocupació.

La moda, els productes de luxe, la tecnologia, el desenvolupament sostenible… per els francesos es tracta d’explotar tots i cada un d’aquests bens per tal de guanyar nous clients, és el que s’anomena ara la industria creativa.

La producció nacional s’ha orientat principalment en articles innovadors i d’alt valor afegit, com els teixits tècnics que han esdevingut el producte estrella a França assolint un 15% del mercat. S’ha buscat una millora de les fibres, especialment en el lli, que a França representa ja més del 70% de la producció europea.

Actualment el país francòfon és el segon major productor de teixits Geosintètics d’Europa i ocupa el primer lloc en la investigació agroindustrial.

Les principals regions franceses productores de tèxtil són Nord-Pas-de-Calais i  Rhône-Alpes amb el 46% de la ma d’obra, i la Champagne-Ardenne, Alsace, Lorraine, Picardy, Midi-Pyrénées i l’Ille de France.

La indústria esta composada per un gran nombre d’organitzacions: L’Institut Français de la Mode (IFM), Union Française des Industries de l’Habillement (UFIH), La Fédération de la Maille, l’Institut français du textile et de l’habillement (IFTH), Comité de développement et de promotion de l’habillement (DEFI), un clúster que ha esdevingut vital per a la construcció de xarxes,  posar en comú experiències i establir aliances.

No cal tampoc oblidar que les principals plataformes d’exhibició  se celebren amb gran èxit a les ciutats franceses de París, Lio i Lille i que les Fires Internacionals que cobreixen totes i cada una de les etapes de la cadena de producció es troben disperses als Estats Units, al Japó i fins i tot a la Xina.

La ma d’obra de la indústria tèxtil  és molt més femenina (el 48%) en comparació amb el 28% de la indústria manufacturera.

Aquesta tendència és més marcada en el sector dels tèxtils tradicionals (44%) que en el sector dels tèxtils tècnics (39%).

Mentre que la indústria tèxtil dóna feina a un gran nombre de dones, només un terç d’elles es forma.  Les dones reben salaris més baixos que els homes igual qualificats que elles, un fet que és generalitzat en la indústria manufacturera, però que en el sector tèxtil és encara més marcat: els salaris pagats a les dones és només del 70% guanyat pels seus homòlegs masculins.

L’edat mitja dels treballadors de la indústria tèxtil és relativament alta. El nombre d’empleats de més de 40 anys augmenta, mentre que els menors de 30 es redueix. Per altra banda, les taxes de rotació del personal són baixos. Els empleats romanen a l’empresa durant molt de temps (un de cada dos es queda a l’empresa per més de 10 anys) i poques vegades canviaran de lloc dins d’una mateixa organització.

Centrant-nos de nou en els tèxtil tècnic, la definició que en fa la Direcció General d’Empresa (DGE) és que els teixits tècnics són aquells elements o materials tèxtils amb rendiment tècnic i propietats funcionals que prevalen per sobre de l’estètica o qualitats decoratives”. Per tant, el sector dels tèxtils tècnics és diferent del sector tèxtil tradicional i ofereix noves solucions a altres sectors de la indústria tals com la medicina, el transport i el ràpid desenvolupament dels mercats mundials com el sector geotèxtil, la construcció i el medi ambient. 

Descripció dels mercats i les seves aplicacions:

Agrotech: Agricultura, aqüicultura, horticultura i silvicultura
Buildtech.  Edificació i construcció.
Clothtech: components tècnics de calçat i roba.
Geotech:  Geotèxtils per a jardineria i obres públiques
Hometech Components tècnics de mobles, tèxtils per a la llar i revestiments de terres.
Indutech: Filtracions, transport,  neteja i altres usos industrials.
Medtech: Higiene i medicina.
Mobiltech: Automòbils, transport, ferrocarrils i aeroespacial.
Oekotech.  Protecció ambiental
Packtech: embalatges
Protech: Protecció personal i de la propietat.
Sporttech: Sports i oci. 

El creixement dels teixits tècnics depèn de la investigació de noves aplicacions, de la promoció d’aquest treball de camp i del respecte dels principis del desenvolupament sostenible.

A l’hora de llençar els productes en el mercat, existeix una gran diferència entre la indústria tèxtil i la indústria del teixit tècnic:  en el cor de la indústria tèxtil, directament relacionada amb la roba i la moda, són els fabricants els que subministren als consumidors creant demanda, necessitats o directament seguir una moda. Per dir-ho d’alguna manera adopten una estratègia  de mercat.

Per contra, els productes tèxtils tècnics estan dissenyats, comprats i utilitzats sobre la base de la seva funcionalitat. Aquests han de complir amb una sèrie de especificacions definides pel consumidor. Per tant, la demanda s’origina en el mercat.

A Europa, quatre països consumeixen aproximadament la meitat de tots els teixits tècnics fabricats a Europa: Alemanya  amb el 14%, França  amb el 12%, el Regne Unit amb 10% i Itàlia amb el 9%.

El 2004, les tres principals organitzacions europees implicades en la investigació tèxtil i en el desenvolupament tecnològic – Euratex, Textranet i AUTEX – van establir la “Plataforma tecnològica per al futur dels tèxtils i de la confecció a Europa” amb el 2020 com a objectiu i on es van identificar tres pilars de reflexió, proposta i iniciativa:

  • Major èmfasi en la producció de béns especialitzats amb un alt valor afegit.
  • L’augment de la R + D de noves produccions tèxtils.
  • Allunyament de la producció dissenyada per al consum massiu i aproximació als productes personalitzats. 

Fonts:
Dades extretes de l’estudi realitzat per: Fashion.net, ORT France, Education Formation i Leonardo da Vinci, Education et Culture.