Tag Archives: Mercat de les salses a França

Mercat de les salses a França, enfocament en les salses de tomàquet i ketchup

el mercat del Tomaques a França 300x300

A ITC, a més de realitzar estudis sobre el seu sector empresarial l’ajudem a seleccionar els mercats objectiu més aconsellables per a la seva activitat exportadora i a coneix-se’ls més de prop.

1. Dades generals

Des de l’any 2005 el mercat de les salses de tomàquet està estable. Per evitar la seva estagnació i tendència a la baixa, els fabricants volen donar-li, cada vegada més, un valor afegit i s’impliquen en noves solucions com la de garantir un producte sense conservants, sense modificacions genètiques ni colorants. Cada any el mercat francès i mundial veu noves receptes innovadores de salses de tomàquet. Cal esmentar també que el mercat evoluciona cap l’original i modern, i això és a causa del comportament dels consumidors que tenen la necessitat d’adquirir un producte autèntic i cada vegada més “gourmet”, sense oblidar-se de la part de salut / nutrició com ara les salses “light” i “orgàniques” (“bio”).

2. Tendències i evolució del mercat francès

El mercat de condiments i amaniments va créixer un 0,8% en volum i un 4,3% en facturació en el període de 2013/14. El 2014 el mercat de les salses fredes a França va representar 415 milions d’EUR, notant un creixement de 5,1% comparat amb el 2013.

Els grans «clàssics» com la maionesa i el quetxup són els productes més consumits amb un 36% i el 28% de la quota del mercat, respectivament. Les salses són cada vegada més rebuscades, juntament amb el desenvolupament del segment de “salses variades” com ara salsa kebab, barbacoa o salsa japonesa, en un creixement del 7,8% en valor i de 9,5% en volum l’any 2013 .

L’evolució del mercat de les salses fredes entre 2013 i 2014 va ser la següent en termes de valor:

Quota de mercat en mln € Evolució 2013/14
Salses amanides 74,6 3,4%
Quetxup picant 4,3 15,1%
Quetxup light 3,9 -2,8%
Quetxup natural 70,4 1,1%
Salses vàries 111,1 7,8%
Maionesa 150,7 6,0%

* Font LSA 6 feb. 2014

Pel que fa a les salses calentes, les salses de tomàquet representen la primera categoria del mercat amb una facturació de 324 milions d’EUR el 2012. A França, cada any es ven 100.000 tones de salsa de tomàquet, el que ve a ser 3,2 kg per segon. La llista l’encapçala la salsa bolonyesa.

Cal també subratllar que França segueix important una bona part del Quetxup i de la salsa de tomàquet: el 45% d’Espanya i el 20% d’Itàlia aproximadament, segons les dades del 2013.

El creixement i un cert dinamisme es noten més en el segment de les salses fredes, i això és a causa de l’augment de la freqüència de compra, al reclutament de nous consumidors i al factor plaer.

3. Estructura del sector a França

Dins el sector de salses condimentades i en relació al nombre de referències, el sector MDD és majoritari (38%), seguit per les marques nacionals (33%), hard discount (13%), restauració (12%) i les marques MDD de primer preu (4%).

Pel que fa a les marques nacionals (marques pròpies), aquest es compon de 3 grans fabricants (Panzani amb un 42,6% de la quota de mercat, Barilla amb un 14,1% i Sacla, amb un 8,8% respectivament) i de molts altres petits proveïdors.

4. Distribució i centrals de compra

En l’actualitat, dins de l’àmbit de la distribució alimentària, el mercat està dominat principalment pels grans grups de distribució (hipermercats supermercats) i, en menor mesura, per les botigues hard discount.

Conseqüentment, la distribució alimentària a França està concentrada en set grans grups de distribució: Carrefour, Auchan, Leclerc, Casino, Intermarché, Système O i Cora. Addicionalment, cal destacar la important i creixent presència de les botigues hard discount d’origen alemany Lidl, Aldi i Norma.

El paper de les centrals de compres a la distribució alimentària és molt rellevant i aquestes han anat adquirint cada vegada més importància. Les seves principals funcions consisteixen en l’estudi dels productes, la recerca de proveïdors i la negociació de les condicions de compra. A França, hi ha algunes centrals de compres que proveeixen supermercats i hipermercats atenent el criteri de la regionalitat; d’aquesta manera, passa sovint que establiments de diferents cadenes són abastits per una mateixa central regional.

Cada central de compra negocia l’adquisició de totes o part de les referències d’una o diverses cadenes. Cada cadena o central té el seu propi procediment de compra. En general, el sistema de compres té tres fases: reconeixement del proveïdor, referències del producte i la concreció de la comanda. La mitjana d’ajornament del pagament a proveïdors és de 60 dies, més llarg que al Regne Unit o Alemanya però més curt que a Itàlia o Espanya.

5. Possibles barreres d’entrada al mercat francès

Pel que fa a les barreres comercials i aranzelàries, en tractar d’exportar dins de la Unió Europea, per la qual cosa no hi ha barreres pròpiament dites (quotes, aranzels, etc.). No obstant això, sí que es pot afirmar que hi ha una sèrie de peculiaritats que actuen com a obstacle d’entrada per a les empreses espanyoles interessades a penetrar en el mercat francès.

Entre aquestes barreres, podem destacar els següents elements:

  • Dificultat de desplaçament dels proveïdors existents.
  • Rigor en el compliment de les exigències que requereix el mercat.
  • Utilització dels mitjans de pagament més estesos a França: el xec (per a operacions interiors) i la transferència bancària (60 dies per a transaccions internacionals).
  • Ocupació de la llengua francesa en la comunicació: a l’hora d’establir relacions comercials amb empreses, comunicar-se en francès aporta un avantatge estratègic important.
  • Desenvolupament i publicació de catàlegs en francès.
  • Elevat nivell d’informació dels compradors francesos: Aquests es troben al corrent de les noves tendències del sector i tenen un bon coneixement de l’oferta nacional i fins i tot estrangera.
  • Rellevància de la logística del transport
  • Identificar, seleccionar i ocupar nínxols de mercat: El mercat francès és un mercat madur i saturat; és a dir, hi ha una enorme competència i oferta d’aliments preparats.

Recomanem tenir aquests factors en compte a l’hora de preparar la seva estratègia comercial per a l’entrada al mercat francès.

Cal destacar que França és el país pioner pel que fa al mercat MDD (marca blanca) i en molts casos les empreses estrangeres tenen l’entrada més fàcil a través d’aquest canal, tan fortament desenvolupat a la Gran Distribució francesa. Òbviament, a l’empresa espanyola se li va demanar el compliment amb les normes de qualitat vigents, l’adaptació a la recepta i al packaging del client, però, d’altra banda, el fet d’entrar pel canal MDD significa un estalvi importantíssim a nivell de màrqueting i promoció, que van a càrrec del client.

En el tema del packaging, en qualsevol cas, cal subratllar que aquest ha d’estar adaptat no només a les normatives de la UE, si no també a les estrictes normatives del mercat francès referents a l’idioma (Llei Toubon).

Fires d’interès :

SIAL–    Salon International de l’Agroalimentaire, www.sialparis.fr

Salon International de l’Agriculture, http://www.salon-agriculture.com/

MDD Expo http://www.mdd-expo.com/

Fonts:

Fabrication de condiments et assaisonnements, Panorama des industries agroalimentaires, ed. 2014
Les condiments & assaisonnements, Master Agroalimentaire Régional 2010/11, Univ. De Lille.
http://www.lsa-conso.fr/
www.marketing4innovation.com/…/sauces_tomates_